Salta al contingut principal

El populisme punitiu, per Xavier Quer



"No és agosarat, doncs, afirmar que la presó permanent revisable constitueix una aberració penal que ha intentat fer tornar a l’ordenament les ombres més negres d’un punitivisme prou conegut a Espanya."


Aquesta és, entre d'altres, algunes de les conclusions que el jurista Xavier Quer ens explica al seu article El Populisme Punitiu, publicat al diari Nació Digital, arran de la polèmica de la Presó Permament Revisable.

En aquestes línies, Quer primer ens fa un breu esbós del contingut de la mesura de la Presó Permanent. Després ens recorda les diferents teories penals que han existit, i per què l'experiència i les dades han acabat deixant com a obsoletes i ineficaces les tendències més punitives i retribucionistes. Per últim, ens demostra la dubtosa legalitat de la mesura, incompatible amb les fons del Dret més elementals.

Com a ressenya final, trobem una petita reflexió sobre com els partits polítics usen la retribució penal com a arma electoral. I és precisament per això que l'article em sembla del tot recomanable, més enllà dels apunts jurídics que s'hi fan.

És feina de tots els juristes recordar que les lleis, i els propis professionals del dret són, som, al servei de la ciutadania. La nostra feina és un mitjà per a preservar els drets de tothom i, en definitiva, un mecanisme de defensa de la democràcia. En cap cas hem de ser convertits en la destral o la massa de cap Govern.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les conseqüències de la lentitud de la justícia en el procés laboral

La justícia lenta no és justícia Aquesta frase, d'autor desconegut però que ha esdevingut un aforisme famós, és de més actualitat que mai. Tots coneixem la saturació que pateix l'administració de justícia, la qual no només es lamentada pels seus usuaris, sinó també pels seus treballadors (inclosos els jutges) que han protagonitzat no poques vagues i protestes per aquesta raó. Ens agradi o no, aquesta és la realitat amb la qual es trobarà la ciutadania, i amb la que ens trobem els advocats, graduats socials i assessors. I per tant, a l'hora d'aconsellar els nostres clients, ho hem de fer tenint present que la conclusió d'un procediment pot trigar mesos, fins i tot anys, i també hem de tenir-ho present a l'hora d'elaborar les nostres estratègies. Per exemple: si el nostre client està de baixa, imaginem per una situació de mobbing, i aspira a resoldre voluntàriament el seu contracte mitjançant les previsions de l'Article 50 de l'Estatut del...

La oficina: un polvorí de conflictes

Molt sovint, quan pensem en un accident laboral, només ens venen al cap accidents físics, sovint amb víctimes mortals, en els escenaris més típics: tallers, fàbriques, obres de construcció, etc. Malgrat això hi ha altres centres de treball que, encara que no tan evidents, són també escenaris d'accidents. Aquests, però, no solen ser físics sinó morals o psicològics, i donat que el 73% de la població catalana treballa al sector serveis , afecten a molts més treballadors dels que ens imaginem -i segurament, també a alguns empresaris-. F em l'exercici d'imaginar la nostra oficina o empresa de serveis -si hi treballem-: es tracta d'un espai on conviuen desenes de persones durant moltes hores al dia. Estan obligades a col·laborar entre elles, i en molts casos a competir. Tenen diferents jerarquies entre elles, diferents competències, graus de coneixement, de compromís i responsabilitat, etc. S'enfronten a reptes i dificultats cada dia i, en moltes de les accions que f...

Quatre claus per a la negociació

Quan es produeix un conflicte a la feina, serà molt freqüent –i desitjable- establir una via de diàleg amb l’altra part. El conflicte pot ser entre treballadors, o entre el treballador i l’empresa o l’administració. En qualsevol dels casos, es produirà una negociació on cadascuna de les parts intentarà fer valdre els seus interessos.  La negociació és una via que ens permetrà, en moltes ocasions, evitar la via judicial i així, aconseguir un acord que ens estalviarà maldecaps, temps i diners. Però, com en qualsevol situació on ens hi juguem coses importants, és fàcil caure en paranys que ens dificultaran l’èxit. Així doncs, en aquest post us dono quatre consells que espero que us seran útils. 1. No t’ho prenguis de manera personal En una negociació, és imprescindible que separis la part personal de l’objecte de la negociació. Si t’ho agafes de forma personal, si cada frase que et diu l’altra part, si cada proposta que et fan, l’agafes com un insult o un atemptat a la teva ...