Salta al contingut principal

Entrades

Les conseqüències de la lentitud de la justícia en el procés laboral

La justícia lenta no és justícia Aquesta frase, d'autor desconegut però que ha esdevingut un aforisme famós, és de més actualitat que mai. Tots coneixem la saturació que pateix l'administració de justícia, la qual no només es lamentada pels seus usuaris, sinó també pels seus treballadors (inclosos els jutges) que han protagonitzat no poques vagues i protestes per aquesta raó. Ens agradi o no, aquesta és la realitat amb la qual es trobarà la ciutadania, i amb la que ens trobem els advocats, graduats socials i assessors. I per tant, a l'hora d'aconsellar els nostres clients, ho hem de fer tenint present que la conclusió d'un procediment pot trigar mesos, fins i tot anys, i també hem de tenir-ho present a l'hora d'elaborar les nostres estratègies. Per exemple: si el nostre client està de baixa, imaginem per una situació de mobbing, i aspira a resoldre voluntàriament el seu contracte mitjançant les previsions de l'Article 50 de l'Estatut del...

Quatre claus per a la negociació

Quan es produeix un conflicte a la feina, serà molt freqüent –i desitjable- establir una via de diàleg amb l’altra part. El conflicte pot ser entre treballadors, o entre el treballador i l’empresa o l’administració. En qualsevol dels casos, es produirà una negociació on cadascuna de les parts intentarà fer valdre els seus interessos.  La negociació és una via que ens permetrà, en moltes ocasions, evitar la via judicial i així, aconseguir un acord que ens estalviarà maldecaps, temps i diners. Però, com en qualsevol situació on ens hi juguem coses importants, és fàcil caure en paranys que ens dificultaran l’èxit. Així doncs, en aquest post us dono quatre consells que espero que us seran útils. 1. No t’ho prenguis de manera personal En una negociació, és imprescindible que separis la part personal de l’objecte de la negociació. Si t’ho agafes de forma personal, si cada frase que et diu l’altra part, si cada proposta que et fan, l’agafes com un insult o un atemptat a la teva ...

La oficina: un polvorí de conflictes

Molt sovint, quan pensem en un accident laboral, només ens venen al cap accidents físics, sovint amb víctimes mortals, en els escenaris més típics: tallers, fàbriques, obres de construcció, etc. Malgrat això hi ha altres centres de treball que, encara que no tan evidents, són també escenaris d'accidents. Aquests, però, no solen ser físics sinó morals o psicològics, i donat que el 73% de la població catalana treballa al sector serveis , afecten a molts més treballadors dels que ens imaginem -i segurament, també a alguns empresaris-. F em l'exercici d'imaginar la nostra oficina o empresa de serveis -si hi treballem-: es tracta d'un espai on conviuen desenes de persones durant moltes hores al dia. Estan obligades a col·laborar entre elles, i en molts casos a competir. Tenen diferents jerarquies entre elles, diferents competències, graus de coneixement, de compromís i responsabilitat, etc. S'enfronten a reptes i dificultats cada dia i, en moltes de les accions que f...

El populisme punitiu, per Xavier Quer

"No és agosarat, doncs, afirmar que la presó permanent revisable constitueix una aberració penal que ha intentat fer tornar a l’ordenament les ombres més negres d’un punitivisme prou conegut a Espanya." Aquesta és, entre d'altres, algunes de les conclusions que el jurista Xavier Quer ens explica al seu article El Populisme Punitiu , publicat al diari Nació Digital, arran de la polèmica de la Presó Permament Revisable. En aquestes línies, Quer primer ens fa un breu esbós del contingut de la mesura de la Presó Permanent. Després ens recorda les diferents teories penals que han existit, i per què l'experiència i les dades han acabat deixant com a obsoletes i ineficaces les tendències més punitives i retribucionistes. Per últim, ens demostra la dubtosa legalitat de la mesura, incompatible amb les fons del Dret més elementals. Com a ressenya final, trobem una petita reflexió sobre com els partits polítics usen la retribució penal com a arma electoral. I és precisamen...

L'oportunitat de la mediació laboral

A Catalunya existeixen diversos organismes que poden exercir les funcions de mediadors en l'àmbit laboral. Malgrat això, l'opció de la mediació està sovint oblidada o fins i tot infravalorada, perquè ens trobem més còmodes caient sempre en els extres ja coneguts: o bé decidim no abordar el conflicte, o bé anem a la via judicial directament.  Encara que, lògicament, té l'inconvenient de la voluntarietat, el "camí del mig" que representa la mediació pot oferir diversos avantatges. Si la mediació té èxit (i per tant genera un acord eficaç i vinculant) ens permet evitar els diversos costos que té la via judicial. I no parlo només dels econòmics, que en molts casos també serà així, sinó també que evitarem altres costos que sovint no es tenen en compte. Per exemple: El temps. La duració d'un litigi pot prolongar-se molt més temps del què ens agradaria, cosa que ens impedeix prendre decisions a llarg termini, ens fa suportar situacions indesitjables pel ...

Qualificacions de l'acomiadament

Amigues i amics, Us deixo un petit quadre-resum dels diferents tipus d'acomiadaments vigents a l'Estat Espanyol, amb les seves causes previstes. Espero que us sigui útil!

L’assetjament laboral o “Mobbing”

L'assetjament laboral consisteix en una agressió psicològica continuada cap a un/a treballador/a per part dels seus companys de feina o dels seus superiors, o ambdues coses. Encara que en sentim a parlar sovint, és important saber què és i què no és el mobbing, per tal de prendre les decisions correctes si ens trobem en una situació així. El mobbing no és una discussió pujada de to, ni dues ni tres. No és, ni tan sols, una baralla física. I tampoc no és, val a dir, assetjament sexual, que és una figura que rep un tracte legal diferent. Què és, doncs, l’assetjament laboral? Vegem les característiques que l’escriptora i experta Rosario Peña enumera: 1. La pressió laboral que s’exerceix pretén l'autoeliminació del treballador , tot provocant que marxi de l'empresa o a través d'una baixa mèdica. Aquest és un punt interessant: fixem-nos que, en el cas de l’assetjament sexual, segurament aquesta no és la intenció de l’assetjador/a. 2. Situacions consistents ...