Quan es produeix un conflicte a la feina, serà molt freqüent –i desitjable- establir una via de diàleg amb l’altra part. El conflicte pot ser entre treballadors, o entre el treballador i l’empresa o l’administració. En qualsevol dels casos, es produirà una negociació on cadascuna de les parts intentarà fer valdre els seus interessos.
La negociació és una via que ens permetrà, en moltes ocasions, evitar la via judicial i així, aconseguir un acord que ens estalviarà maldecaps, temps i diners. Però, com en qualsevol situació on ens hi juguem coses importants, és fàcil caure en paranys que ens dificultaran l’èxit.
Així doncs, en aquest post us dono quatre consells que espero que us seran útils.
1. No t’ho prenguis de manera personal
En una negociació, és imprescindible que separis la part personal de l’objecte de la negociació. Si t’ho agafes de forma personal, si cada frase que et diu l’altra part, si cada proposta que et fan, l’agafes com un insult o un atemptat a la teva dignitat, perdràs els nervis i la perspectiva de la situació. Convertiràs la negociació en una discussió que impossibilitarà un acord.
És per això que moltes persones opten per anar acompanyades, o representades, per un altra persona o “home bo”.
2. No et desviïs de l’objectiu.
Durant les negociacions l’altra part intentarà sempre portar-nos al seu terreny. O bé citarà anècdotes, situacions concretes que ens enervaran, o ens empenyeran a intentar justificar-nos, rebatre-les, etc. Això ens porta, de nou, a una via morta. No hem vingut a fer una revisió dels fets, no hem vingut a “defensar-nos”. Hem vingut a buscar solucions.
En tot moment cal mantenir el rumb del nostre discurs: plantejar les nostres demandes, escoltar les de l’altra part, i buscar un punt en comú que satisfaci les dues parts. L’enfocament és de resoldre el futur, no reescriure el passat.
3. Aconsegueix solucions concretes
Una negociació ha de finalitzar amb una solució concreta, que sigui mesurable, que sigui comprovable i que tingui uns terminis. No podem conformar-nos amb compromisos vagues, que no incloguin mesures determinades ni terminis.
El fruit de la negociació ha de ser un canvi efectiu de la situació actual, immediat o proper. Per exemple un trasllat, una indemnització, la presa de mesures, etc.
4. Tingues present la teva força negociadora
El resultat d’una negociació està determinat per la correlació de forces que cada part és capaç de demostrar. Si no som conscients de la nostra força a la taula de negociació, proposarem mesures inviables i quedarem frustrats.
Per exemple, entre un treballador i una empresa, probablement el treballador serà la part dèbil. De tota manera, si és capaç de demostrar més força, fins i tot si ni en té tanta, podrà arribar a acords mínimament favorables. La part dèbil és, sens dubte, la que més ha d’informar-se dels seus drets, recollir proves, obtenir assessorament, etc.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada