Salta al contingut principal

La oficina: un polvorí de conflictes

Molt sovint, quan pensem en un accident laboral, només ens venen al cap accidents físics, sovint amb víctimes mortals, en els escenaris més típics: tallers, fàbriques, obres de construcció, etc.

Malgrat això hi ha altres centres de treball que, encara que no tan evidents, són també escenaris d'accidents. Aquests, però, no solen ser físics sinó morals o psicològics, i donat que el 73% de la població catalana treballa al sector serveis, afecten a molts més treballadors dels que ens imaginem -i segurament, també a alguns empresaris-.

Fem l'exercici d'imaginar la nostra oficina o empresa de serveis -si hi treballem-: es tracta d'un espai on conviuen desenes de persones durant moltes hores al dia. Estan obligades a col·laborar entre elles, i en molts casos a competir. Tenen diferents jerarquies entre elles, diferents competències, graus de coneixement, de compromís i responsabilitat, etc. S'enfronten a reptes i dificultats cada dia i, en moltes de les accions que fan, s'hi juguen la feina i, per tant, el sou i el plat a taula. Sovint, es generen grups amb interessos comuns, que s'enfronten a altres grups, o a una persona sola. Podeu seguir imaginant: no us costarà pensar en situacions que trobareu molt familiars.

Si hi pensem bé es tracta, pràcticament, un escenari de reality show televisiu, amb l'enorme font de conflictes que això suposa. En definitiva, un polvorí. El tipus riscos psicosocials. Són aquells que estan associats a les relacions personals, organitzatives, aspectes psicològics, etc. en el marc de la feina.
de riscos que es generen en aquest context s'anomemen

Els riscos més habituals són prou coneguts: estrès, mobbing, burnout (efecte d'estar cremat), depressions, assetjament sexual, etc. Aquests riscos, sense una política de prevenció adequada s'acaben convertint en accidents de treball. Accidents en els quals, com dèiem al principi, no hi intervenen ni màquines ni grues.

Prenguem consciència, tots plegats, de la importància de la prevenció dels riscos psicosocials. Si som treballadors, estiguem atents a les situacions de risc i exigim les mesures adequades. Si som empresaris, assegurem un entorn segur als nostres treballadors: la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals és força estricta, i una negligència podria sortir molt cara!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les conseqüències de la lentitud de la justícia en el procés laboral

La justícia lenta no és justícia Aquesta frase, d'autor desconegut però que ha esdevingut un aforisme famós, és de més actualitat que mai. Tots coneixem la saturació que pateix l'administració de justícia, la qual no només es lamentada pels seus usuaris, sinó també pels seus treballadors (inclosos els jutges) que han protagonitzat no poques vagues i protestes per aquesta raó. Ens agradi o no, aquesta és la realitat amb la qual es trobarà la ciutadania, i amb la que ens trobem els advocats, graduats socials i assessors. I per tant, a l'hora d'aconsellar els nostres clients, ho hem de fer tenint present que la conclusió d'un procediment pot trigar mesos, fins i tot anys, i també hem de tenir-ho present a l'hora d'elaborar les nostres estratègies. Per exemple: si el nostre client està de baixa, imaginem per una situació de mobbing, i aspira a resoldre voluntàriament el seu contracte mitjançant les previsions de l'Article 50 de l'Estatut del...

Quatre claus per a la negociació

Quan es produeix un conflicte a la feina, serà molt freqüent –i desitjable- establir una via de diàleg amb l’altra part. El conflicte pot ser entre treballadors, o entre el treballador i l’empresa o l’administració. En qualsevol dels casos, es produirà una negociació on cadascuna de les parts intentarà fer valdre els seus interessos.  La negociació és una via que ens permetrà, en moltes ocasions, evitar la via judicial i així, aconseguir un acord que ens estalviarà maldecaps, temps i diners. Però, com en qualsevol situació on ens hi juguem coses importants, és fàcil caure en paranys que ens dificultaran l’èxit. Així doncs, en aquest post us dono quatre consells que espero que us seran útils. 1. No t’ho prenguis de manera personal En una negociació, és imprescindible que separis la part personal de l’objecte de la negociació. Si t’ho agafes de forma personal, si cada frase que et diu l’altra part, si cada proposta que et fan, l’agafes com un insult o un atemptat a la teva ...