La justícia lenta no és justícia
Aquesta frase, d'autor desconegut però que ha esdevingut un aforisme famós, és de més actualitat que mai. Tots coneixem la saturació que pateix l'administració de justícia, la qual no només es lamentada pels seus usuaris, sinó també pels seus treballadors (inclosos els jutges) que han protagonitzat no poques vagues i protestes per aquesta raó.
Ens agradi o no, aquesta és la realitat amb la qual es trobarà la ciutadania, i amb la que ens trobem els advocats, graduats socials i assessors. I per tant, a l'hora d'aconsellar els nostres clients, ho hem de fer tenint present que la conclusió d'un procediment pot trigar mesos, fins i tot anys, i també hem de tenir-ho present a l'hora d'elaborar les nostres estratègies.
Per exemple: si el nostre client està de baixa, imaginem per una situació de mobbing, i aspira a resoldre voluntàriament el seu contracte mitjançant les previsions de l'Article 50 de l'Estatut dels Treballadors, haurem de ser ben conscients de que la resolució judicial pot arribar després de què hagi finalitzat la baixa del treballador. Per a moltes persones, reincorporar-se en aquestes condicions pot ser un tràmit d'allò més dur, cosa que no pot ignorar el professional que l'assessori.
Per a aquest tipus de situacions, la jurisprudència ha ideat solucions com ara demanar mesures cautelars, alliberant al treballador d'acudir al lloc de feina (Sentencia TS, Sala de lo Social, nº 737/2016, de 15/09/2016, Rec. 174/2015); o permetre l'abandonament del lloc de treball, a compte i risc de l'empleat (Sentencia TS, Sala de lo Social, de 20/07/2012, Rec. 1601/2011, s TS, Sala de lo Social, de 28/10/2015, Rec. 2621/2014, TS, Sala de lo Social, de 23/02/2016, Rec. 2654/2014 y TS, Sala de lo Social, de 24/02/2016, Rec. 2920/2014).
Aquí trobem, doncs, una de les conseqüències d'aquesta lentitud de la justícia: l'adaptació de la jurisprudència, la recerca de solucions "intermitges" que, almenys, puguin mitigar-ne els danys.
Una altra conseqüència, diria que encara que més notòria a la jurisdicció laboral, és l'augment de la importància de la negociació, ja sigui entre les parts, o davant d'un tercer com el Tribunal Laboral de Catalunya, el Servei de Conciliació, etc. Després de tot, si hi pensem bé, una negociació és una espècie de litigi paral·lel, una justícia alternativa que les parts organitzen, conscients dels costos tant a nivell de temps com econòmics (interessos, salaris de tràmit si s'escau, etc) que té la lentitud de la justícia ordinària, tot deixant el judici com a l'última carta, el recurs al qual acudir quan no hi hagi altra alternativa.
Evidentment, encara que aquest blog és absolutament partidari dels mecanismes de negociació i arbitratge per resoldre els conflictes, també és cert que haurien de ser fruit de la voluntat genuïna de les parts, i no de la lentitud de la justícia ordinària.
En conclusió, com ja s'ha dit, davant d'aquesta realitat el què cal fer és tenir-la present, per tal d'assessorar adequadament el nostre client, i buscar les estratègies més adequades no partint d'una justícia ràpida ideal, sinó del funcionament real d'aquesta.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada